divendres, 24 de febrer del 2017

Carnestoltes

El Carnestoltes és una festa que es realitza a diversos indrets del món. A la xina, aquest festival es celebra el quinzè dia del primer mes lunar que equivaldria al febrer o març del nostre calendari.
És habitual que durant tot el dia, la població pugui gaudir de diversos espectacles que es fan a l’aire lliure, com ara la dansa del drac, la dansa del lleó, la dansa del yangee... que s’acompanyen amb la música de tambors i d'altres instruments tradicionals xinesos. Tots els representants d'aquests espectacles conjuntament amb els músics van disfressats. La disfressa està relacionada amb la seva actuació.
En canvi, durant la nit, la gent surt als carrers amb els fanals i hi ha focs artificials.
La festa del fanal és una part molt important d’aquesta celebració. El propietari del fanal escriu una endevinalla en un tros de paper i el clava al fanal. Si una persona sap la solució ha d’escriure la resposta en un paper i anar amb el propietari a comprovar-la. Si ha endevinat la resposta, rebrà un petit regal.
En aquestes dates, un menjar típic és yuanxiao: unes boles d’arròs amb algun aliment dolç o amb carn.
És una part molt important de la festa.

dimecres, 22 de febrer del 2017

Cartell de Sant Jordi

Recordeu que teniu temps de presentar el cartell de Sant Jordi d'aquest any fins el divendres 3 de març!!

El cartell de Sant Jordi ha de ser una composició artística original, on hi han de constar les següents dades
  1. IX edició dels concursos de Sant Jordi
  2. INS Miquel Biada
  3. Curs 2016-2017

 

dimarts, 21 de febrer del 2017

21 de febrer: Dia Internacional de les llengües Maternes

El món és un mosaic de visiona, i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món
David Crystal

200 anys del naixement de José Zorrilla

Avui fa 200 anys que va néixer José Zorrilla, poeta i dramaturg castellà. Des de molt jove va ser aficionat a la literatura d'autors com Walter Scott, Fenimore Cooper, Chateaubriand, Alexandre Dumas, Victor Hugo, el duc de Rivas o Espronceda. Als 19 anys es va iniciar en la literatura freqüentant els ambients artístics i bohemis de Madrid. A la mort de Larra, José Zorrilla declama en la seva memòria un improvisat poema que li proporcionaria la profunda amistat d'Espronceda, i Hartzenbusch i fet i fet el consagraria com a poeta de renom. Va començar a escriure per als periòdics El Español i El Porvenir.
Va estar casat en dues ocasions. En el seu primer matrimoni amb Matilde Railly, la infelicitat va marcar la seva vida i el seu caràcter. Quan enviduà es va casar amb Juana Pacheco. Va residir a París on va mantenir amistat amb Victor Hugo, Théophile Gautier i George Sand (1846). Va passar onze anys de la seva vida a Mèxic sota la protecció i mecenatge de l'emperador Maximilià i després amb el govern liberal (1854-66).
La seva obra més coneguda és la peça teatral Don Juan Tenorio, disponible a la biblioteca.



divendres, 17 de febrer del 2017

El mot, la paraula, el terme...

perdre 1 v. tr. [LC] Deixar de tenir (una cosa que una contingència ens ha pres, s’ha emportat, ha fet anar a raure a un indret que desconeixem). Perdre les claus, un botó. 2 1 tr. [LC] Veure desaparèixer, deixar de conservar (quelcom susceptible de minva o destrucció). Perdre un ull, una mà. Perdre els cabells, les dents. Perdre la paraula. Perdre la salut, la força. Perdre la paciència. Perdre el seny. Perdre la gana, l’apetit, la son. Perdre la memòria, el record d’una cosa. Perdre la fe, l’esperança. Perdre el bon humor. Perdre una obra interès. Perdre una roba el color. Aquesta roba perd. 2 2 tr. [LC] per ext. Perdre el fil del discurs. 2 3 tr. [LC] Una conducció, un recipient, deixar escapar (el fluid que conté). Aquesta canonada perd gas. Aquest càntir perd. 3 1 intr. pron. [LC] Errar el camí i no arribar al lloc on es pretenia, anar a raure a un indret desconegut. Ens havíem perdut en el bosc. 3 2 intr. pron. [LC] No acabar de situar-se en un afer, en una situació. Hi ha tantes fórmules que m’hi perdo. 4 tr. [LC] Ésser vençut (en una contesa). Perdre el partit, la partida, la batalla, el plet. Avui l’equip juga a casa, però em sembla que perdrà. Tant se val que guanyi com que perdi. 5 1 tr. [LC] No tenir més al món, a la vora nostra (una persona que ha mort, ens ha abandonat, s’ha allunyat per sempre). Perdre un fill. Els vencedors perderen més homes que els vençuts. La ciutat ha perdut molts dels seus habitants, que han emigrat a Amèrica. 5 2 tr. [LC] No retrobar (algú) en una munió, en una dispersió, etc. Vaig perdre l’Enric quan sortíem de l’estadi. 6 1 tr. [LC] No ésser a temps d’agafar (un mitjà de transport). Perdre el tren. 6 2 tr. pron. [LC] No poder presenciar (un esdeveniment). M’he perdut el final de la pel·lícula. 7 1 tr. [LC] Emmenar a la destrucció, a la ruïna moral (algú) corrompent-lo. L’enveja perd molta gent. 7 2 tr. [LC] Causar la perdició (d’algú). El teu fill, tu l’has perdut amb les teves condescendències. 7 3 intr. pron. [LC] Aquest pobre noi es perdrà. 7 4 intr. pron. [LC] Una nau, naufragar. La fragata es perdé a causa de la tempesta. 8 intr. pron. [LC] Desaparèixer. Allí el riuet es perd entre el pedregar. Un fet que es perd en la nit del temps. L’aeròstat es perdé entre els núvols. Un mot, un costum, que s’ha perdut. 9 tr. [LC] No emprar útilment, no aprofitar. Perdre el temps jugant. Hem perdut una bona ocasió.

Va ser llegir allò i pensar:»Ostres, i tant, és això. És que els indis ho hem PERDUT TOT. Hem perdut la terra que ens va veure néixer, les nostres llengües, les cançons i les danses. Ens hem perdut els uns als altres. No sabem fer res més que perdre i sentir-nos perduts»

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada de Sherman Alexie. Edicions de 1984.

(pàg. 181)

dimecres, 15 de febrer del 2017

Si tinguéssim un bibliotecari escolar

Us recomano la lectura d'un article publicat a Vilaweb, titulat Si tinguéssim un bibliotecari escolar, on es reclama la figura del bibliotecari a les escoles i instituts per tal de potenciar la lectura a infants i joves. 

dilluns, 13 de febrer del 2017

Recomanació del mes de febrer

La lectura que us recomano aquest mes de febrer és Los amigos escrita per Kazumi Yumoto.

Aquest llibre tracta de tres amics de 12 anys, Kiyama, Yamashita i Kawabe, que encuriosits pel fenomen de la mort, decideixen espiar un senyor gran que han sentit que és a punt de morir. A partir d’aquí, els tres amics s’organitzen per tenir un control exhaustiu de tots els moviments del vell...La finalitat d’aquest minuciós treball d’observació és trobar respostes als dubtes que tenen sobre el tema de la mort.

Però Los amigos va més enllà d'aquest argument. A mesura que vas llegint, descobreixes una societat de pares absents, de mares que beuen, de blocs de pisos alts i freds, d’ocupacions... Aquesta realitat, però, està contraposada amb tot el que envolta a l'ancià. Gràcies a la companyia del vell, els tres amics descobreixen el plaer de les petites coses de la vida: descansar en una casa tradicional japonesa envoltada de jardí, menjar síndria fresca a ple estiu, el goig de veure florir les plantes...estant junts, el temps s’atura i tot sembla transformar-se en un ambient agradable, tranquil i relaxat.

Los amigos m’ha agradat per la seva innocència i frescor, és un llibre tendre encara que gens carrincló que permet entrar en contacte amb una història força entranyable sobre la vida i l’amistat. La subtilesa de la trama és que el text amaga moltes capes de realitat.

Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!

divendres, 10 de febrer del 2017

Poema del mes

Acróstico de Acróstico

A quí estoy abrazando palabras,
C oloreando silencios,
R izando tristezas y
O rillando deseos...
S oñando, besando ausencias. Sí
T itilando besos...
I maginando, deseando...y
C oronando sonrisas... voy
O lvidando cuitas y
S usurrando versos...

El poema és de la web Poemas y acrósticos


dijous, 9 de febrer del 2017

Premio Jordi Sierra i Fabra 2017

Ja està disponible la convocatòria les bases del Premio Jordi Sierra i Fabra de literatura para jóvenes. Si teniu ganes de participar poder consultar la següent web: http://sierraifabra.com/?page_id=596&lang=es

dimecres, 8 de febrer del 2017

Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes 2017

El passat dissabte 4 de febrer, Pilar Rahola va guanyar el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes per Rosa de cendra, una novel·la històrica sobre la Setmana Tràgica de Barcelona, un conflicte que mostra de la mà d'una família que viu les contradiccions d'aquell moment.

2017: Any Puig i Cadafalch

Enguany se celebra el 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Per tal d’honorar la seva memòria i difondre la seva obra, la Generalitat de Catalunya acorda designar el 2017 com a AnyPuig i Cadafalch”. Mataró, ciutat natal de Puig i Cadafalch, s’uneix a aquesta celebració mitjançant l’organització d’una sèrie d’actes destinats a commemorar la seva figura, posant atenció en les múltiples facetes a les quals va dedicar la seva trajectòria professional, política i vital.
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d’octubre de 1867- Barcelona, 23 de desembre 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924).

dimarts, 7 de febrer del 2017

Novetats gener-febrer 2017



Les darreres adquisicions de la biblioteca són molt interessants. Ens ha  arribat la sèrie Percy Jackson; la segona i la tercera part de L'home dels records, i quatre novel·les de l'Amanda Stevens. A més, una novel·la molt exitosa pels més joves: Serafina y la capa negra. Feu una ullada a les portades aquí i no oblideu visitar la biblioteca!

dilluns, 6 de febrer del 2017

El proverbi

Il·lustració de Shinya Okayama
Un texto es sólo un picnic en el que el autor pone las palabras y los lectores ponen el sentido.
Todorov

dimecres, 1 de febrer del 2017

100 anys del naixement de José Luis Sampedro

Avui fa 100 anys del naixement de José Luis Sampedro.
José Luis Sampedro fou un escriptor i economista espanyol. Paral·lelament a la seva activitat professional com a economista, publica diverses novel·les. Després de la seva jubilació s'ha dedicat a escriure, i ha aconseguit en aquest camp un gran èxit des de la seva novel·la La sonrisa etrusca. En 1990 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola. En els seus últims anys, lúcid i gairebé centenari, i convertit en un humanista crític de la decadència moral i social d'Occident i del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme salvatge, es va casar amb la poetessa i traductora Olga Lucas, molt més jove que ell.
L'any 2005 rep el Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria literària, i el 2008, és condecorat amb la Medalla de l'Orde de Carlemany del Principat d'Andorra L'any 2011 va escriure el pròleg "Jo també" al manifest Indigneu-vos!, de l'autor alemany Stéphane Hessel, el qual va contagiar més d'un milió i mig de lectors a França. El novembre d'aquell any el Ministerio de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria literària i al conjunt de la seva obra.
Font: wikipedia
Si voleu conèixer l'obra d'aquest autor, a la biblioteca hi trobareu:
  • El mercado y la globalización
  • La sonrisa etrusca