 |
| Autor desconegut |
La rel
La
rel de l’arbre no sap
que
jo li estimo les branques
perquè
fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè
puc collir-hi flors
i
quan té fruita, menjar-ne.
I no
li prenc res de franc!
que
quan està assedegada
i els
núvols passen de llarg,
sóc
l’amic que li dóna aigua.
Poema
de Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada