oreneta 1 1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels hirundínids, d’uns 15 centímetres de llarg, de
plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i la
gola, d’ales punxegudes i cua llarga i bifurcada, que nia a les masies i arriba
als nostres climes pel març i n’emigra al setembre (Hirundo rustica). 1 2 [ZOO] oreneta cuablanca Ocell de
la família dels hirundínids, de color blau negrós, amb el carpó i l’abdomen
blancs, que nia a les façanes de les cases (Delichon urbica). 1 3 [ZOO] oreneta cua-rogenca Ocell
de la família dels hirundínids, incorporat a la nostra avifauna en la segona
meitat del segle xx (Hirundo daurica).
1 4 [ZOO] oreneta de ribera Ocell de la família dels hirundínids, de plomatge brunenc, que vola en estols per damunt dels corrents d’aigua (Riparia riparia).
1 4 [ZOO] oreneta de ribera Ocell de la família dels hirundínids, de plomatge brunenc, que vola en estols per damunt dels corrents d’aigua (Riparia riparia).
(Diccionari de la llengua catalana.
Institut d’Estudis Catalans)
En
Vango atreia com un imant les orenetes i tots els ocells.
Als sis anys, havia
guardat amb ell una oreneta que s’havia estavellat contra els
vidres d’una casa abandonada. L’havia protegida durant sis mesos, li havia
posat a l’ala en una fèrula de branques de cep. L’oreneta havia passat un hivern
sense viatjar, alimentada de mosques esclafades i de mantega. Havia alça el vol
a l’abril, amb les companyes que tornaven de l’exili.
D’encà de llavors,
tota l’espècie manifestava una misteriosa gratitud envers en Vango. Una
gratitud en forma de dansa: li passaven arran a cent per hora i aixecaven
corrents d’aire cap a ell.
Vango: entre cel i terra de Timothée de Fombelle. Estrella Polar.(pàg. 67 i 68)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada