cicatriu f. 1 Senyal que resta en els
teixits orgànics després de guarida una ferida o una nafra. 2 Senyal que deixa en una planta la caiguda d’una fulla, d’una bràctea,
etc. 3 Teixits orgànic que es forma per reparar les pèrdues de substància
dels òrgans i dels teixits.
(Diccionari de la llengua catalana.
Institut d’Estudis Catalans)
“És estrany veure
Amarias, que des de dins semblava un univers sencer, reduït a això: una simple
taca d’edificis amb la teulada vermella envoltada pertot arreu d’una terra que
s’estén fins a confondre’s amb l’aire calent i tremolós de l’horitzó. I com una
cicatriu
grisa i gruixuda, el Mur, que travessa el poble. Des de prop el que et sorprèn
és la seva alçada; des d’aquí, la llargada. No n’havia vist mai un fragment tan
gran ni havia observat la seva escala i ambició sobrehumanes, com un accident
geogràfic de formigó.”
El Mur: una faula moderna de William Sutcliffe. Fanbooks.(pàg. 221).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada