T'estimo i
no t'he vist, terra de verdes prades
T'estimo i
no t'he vist, terra de verdes prades,
de núvols
argentats i roses emporprades.
Sento el
cant dels teus rius i dels teus rossinyols,
el silenci
del bosc vetllat pels cabirols.
M'arriba
un dolç perfum de fenc i de campanes,
de pluja
benvolent i de cançons llunyanes.
El somni
m'ha portat els teus llacs adormits
sota
claror d'estels i cels emperesits.
I la boira
suau lentament els vestia
d'una
punta d'enyor i un vel de melangia.
Vaig dient
el teu nom ric de ressons marins
i veig un
bell vaixell i un estol de dofins.
Navego
vora teu damunt d'altres onades
i servo un
gran anhel com un tresor de fades...
T'estimo i
no t'he vist, ara però el meu cant
d'aquest
desig de tu s'anava perfumant.
Rosa
Leveroni,
Poesia, 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada