«La llengua materna, la de les primeres paraules i
l’expressió del pensament individual, constitueix el fonament biogràfic i
cultural de cada persona …. Les llengües són, de manera intrínseca, vectors de comprensió
del proïsme i de tolerància. El respecte de tots els idiomes és un factor
decisiu per garantir la coexistència pacífica, sense exclusió, de totes les
societats i, dins d’elles, de tots els seus membres
».
(Extracte
del missatge de la Sra Irina Bokova, directora general de la UNESCO) .
La trama de Wonder és sobre l’August, un
noiet de 12 anys, que ha nascut amb una malformació física a la cara. La
història comença en el moment que els seus pares decideixen que August ja està
preparat per incorporar-se a l’institut. Fins aleshores, August havia rebut
l’educació a casa, distanciat de l’entorn escolar i social, ja que el seu dia a dia estava marcat per
hospitals, operacions, tractaments, rehabilitacions... Wonder és una novel·la que planteja
l’enfrontament entre una persona que pateix una malformació física i el seu
entorn social més proper. Personalment, és un tema que sempre m’ha despertat un
gran interès i m’ha sorprès que se’n fes una novel·la.
Aquest argument ha
estat tractat en el món cinematogràfic, amb diverses pel·lícules com ara Máscara
de Peter Bogdanovich, El hombre elefante
de David Lynch i Freaks (La parada de los mosntruos) de Tod
Browning. En canvi, dins l’àmbit literari, aquest tema no és tant habitual,
encara que es podria dir que títols com El
fantasma de l’òpera de Gaston Leroux, El
geperut de Notre-Dame de Victor Hugo i, fins i tot, Frankenstein de Mary Shelley, tracten,d’esquitllada, aquest
assumpte.
També tenia ganes
d’esbrinar com l’autora desenvolupava una història de tals característiques. Bo
i que hi ha certs moments una mica durs, cal dir que Wonder és una història entranyable i simpàtica, amb final feliç i
de llàgrima fàcil. L’estructura és previsible, presentació del personatge,
descripció de la reacció de la gent del seu entorn, nus (el clímax de la
novel·la: la burla cap al protagonista) i desenllaç.
Cal dir, però, que
el llibre t’atrapa per l’empatia, quasi innata, que desperta el protagonista
per ser com és. Així, com a lectora, et fas la idea de la duresa de les
circumstàncies que pateix l’August, i, inconscientment, el converteixes en un
heroi.
Per últim destacar,
la diversitat de subtemes que apareixen en el llibre (la por, l’angoixa,
l’amistat, el rebuig, la soledat, la pena, la fortalesa, la crueltat, l’amor...),
tots narrats en primera persona a través del punt de vista de diferents
personatges.