dona f. 1 1 Femella de l’espècie humana, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan ha assolit l’edat madura.
(Diccionari de la llengua catalana.
Institut d’Estudis Catalans)
“Dona”, m’agrada aquesta paraula
curta i forta. A dins hi ha la paraula “ona”, la paraula “do”, que és un regal,
i gairebé tota la paraula “donar”. M’ajuda a créixer i fa el món més bonic quan
la pronuncio, encara que no sé ben bé què és ni com t’hi tornes. La mare és una
dona (una dona que-fa-molt-goig, diuen el pare i els amics, en una sola
paraula, plana com una foto de revista), l’Amina també és una dona. No
s’assemblen en res i en canvi tenen alguna cosa en comú, que percebo molt
intensament quan estan juntes, fins i tot avui, que es comporten d’una manera tan
diferent”
L’estiu dels papafigues d’Eglal Errera. Editorial Cruïlla. (pàg.
13-14).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada