SCHMITT, Eric-Emmanuel. El senyor Ibrahim i les flors de
l’Alcorà. Cruïlla.
La novel·la que us recomano
aquest mes de febrer és El senyor Ibrahim i les flors
de l’Alcorà; un llibre molt lloat per la crítica i ben considerat pels experts en literatura juvenil. El seu èxit ha
sigut tal, sobretot a França i Alemanya, que el llibre ha estat adaptat al teatre
i dut al cinema pel director François Dupeyron.
Aquesta bona acollida
mediàtica, em va originar una certa curiositat i, finalment, vaig acabar
llegint-me el llibre.
El relat es centra en la
història d’un vailet jueu anomenat Momo (diminutiu de Mohammed) que viu a un
barri obrer de Paris als anys seixanta. Momo no té una vida fàcil: no coneix a
la seva mare i el seu pare, un advocat jueu vingut a menys, l’abandona. En tot
aquest panorama, Momo estableix una curiosa amistat amb el senyor Ibrahim, el
botiguer d’una tenda de queviures del carrer on viu. De fet, la relació amb el
senyor Ibrahim comença quan Momo roba productes de la botiga, totalment convençut
que el silenciós i misteriós Ibrahim ni se m’adona. El senyor Ibrahim, lluny de
prendre represàlies, s’acosta al jove Momo i li dóna afecte, comprensió,
saviesa i una mica de llum a la seva vida. Tal és així, que el senyor Ibrahim s’acaba
convertint en el seu pare adoptiu i el deixa hereu de tot el que té.
Al meu parer, El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà és una
novel·la força curta (només 63 pàgines i lletra molt gran), si es té en compte
tots els fets que es narren. Vaig tenir la sensació que llegia un esbós, un
resum de les idees principals que l’autor volia explicar... Per mi és una
novel·la massa precipitada i
trobo a faltar un tractament més acurat i detallat dels personatges, de les
descripcions, de l’entorn, els sentiments... El llenguatge també té aquestes característiques: és senzill, directa i proper.
Suposo que el mèrit recau
que, bo i que, en el llibre s’explica masses coses i en poques pàgines, et fas
una idea molt bona de la personalitat i evolució dels dos personatges. La novel·la
és una viatge iniciàtic, és el relat de la vida d’en Momo des del principi de l’adolescència
fins a l’edat adulta. La novel·la també és un viatge interior dels dos
protagonistes (inici de la vida per Momo i el final de la vida per el senyor
Ibrahim), és un cant a l’amistat, a la tolerància i al respecte.
Bo i que aquesta novel·la no hi figurarà entre els meus llibres de capçalera, he de reconèixer que els valors que s’entreveuen en la seva lectura son bons i
molt necessaris per tal d’intentar fer una societat més justa entre tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada