La Quaresma és un període de temps de prop de set setmanes de durada comprès entre la fi del Carnaval i la Pasqua de Resurrecció durant el qual l'Església cristiana té ordenats dejunis i abstinències als seus seguidors en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert.
La Quaresma, que comença Dimecres de Cendra i acaba Diumenge de Resurrecció, és un temps litúrgic destinat a preparar el cos i la ment per a la Pasqua, és a dir, per a l'arribada de la Primavera.
Popularment, aquest interval de temps ha estat representat com una dona vestida amb ampla faldilla i set cames, sovint com una vella múrria i esquerpa amb un bacallà a les mans. A Catalunya s'anomena la "sarraïna" o la "Quaresma", mentre que a Mallorca en diuen sa "jaia Corema" i a Menorca "s'àvia Corema".
Com a calendari casolà, arrencant-li cada divendres una de les set cames, serveix per a comptar el temps que queda per la Pasqua.
La gastronomia pròpia del temps quaresmal es basa en plats el·laborats principalment amb substitutius de la carn, verdures i peix en general i especialment el bacallà, que s'ha erigit en un dels símbols gastronòmics d'aquest període. També són propis del temps quaresmal els cargols, les arengades, les mongetes, els espinacs, l'arròs, les sopes, les truites. En general, hi abunden els plats cuinats amb oli, mai amb llard. D'entre els productes dolços típics de la Quaresma també destaquen els bunyols o "brunyols" (dolços o salats), el recuit de llet, les boles de mantega (amb sucre i mel), les formatjades (pastissos de mel i formatge) i la crema catalana, que es consumeix per Sant Josep. A l'Alt Urgell són propis d'aquest temps els panedons, un tipus de coca fet amb espinacs, panses i pinyons.
Les il·lustracions de cada espècie s'han realitzat mitjançant sistemes digitals que han facilitat la còpia i la mida original de cada planta i, a més a més, en alguns casos, han permès ampliar a escala els seus elements característics i distintius per facilitar-ne l'observació. 
